Aigua reutilitzada en l’agricultura

Aigua reutilitzada en l’agricultura
Depuradora de aguas de Xert

Europa avança cap a una gestió global de l’aigua

Per fi podem donar la notícia, el Parlament Europeu dicta noves regles sobre l’ús de l’aigua reutilitzada en l’agricultura. Aquest fet marca clarament una transició cap a una gestió global de l’aigua.

Proposta

La proposta estableix els requisits mínims a nivell europeu per a l’aigua regenerada (aigües residuals urbanes) per a l’ús en l’agricultura d’una manera segura, tenint en compte els riscos sanitaris per a les personis i el medi ambient.

En ella es recullen els criteris de qualitat, les obligacions per als operadors de producció, distribució i emmagatzematge d’aigües regenerades, així com les mesures de gestió de riscos.

Segons les declaracions fetes per la ponent parlamentària, Simona Bonafè (S&D, Italia), en les quals afirma que podríem reutilitzar fins a 6.600 milions de m³ d’aigua en 2025.
Font: notícies del parlament europeu del 13-05-2020.

Aquestes mesures adoptades entraran en vigor als 20 dies de la seva publicació al Diari Oficial de la UE i s’aplicaran tres anys després de la seva entrada en vigor. I en un termini de cinc anys s’haurà d’avaluar si aquestes aigües tractades poden tenir altres usos com puguin ser: en la indústria o reg de zones verdes urbanes.

Visió de Quimlab

Sent Espanya el primer país en superfície de regadiu de la Unió Europea , i tenint en compte que el sector agrícola mundial s’enfronta a un gran desafiament com és el d’assegurar l’alimentació de la població mundial. És clar, que cal modificar el model que ve imperant fins ara.

Estem en un món on l’escassetat d’aigua dolça és cada vegada més acusada. És per això que aquesta regla era una necessitat, i té com a objectiu el garantir un ús més ampli de les aigües residuals tractades. Limitant l’ús de les aigües subterrànies per a aquesta fi, disposant de molta més aigua per a regadiu en les èpoques de sequera.

Com sempre, la legislació arriba tard. Aquesta normativa era una necessitat a crits per a fer front a l’escassetat de la massa hídrica. Les autoritats han de treballar per a garantir un canvi en el model tradicional, i fent ús de la tecnologia aconseguir que això es produeixi garantint que no existeixen riscos sanitaris ni a mitjà ni llarg termini per a la població i que el balanç econòmic sigui competitiu, millorant la percepció pública a aquestes polítiques molt més compromeses amb el medi ambient i amb la gestió global del recurs més valuós del qual disposem.

 

Quant a

Llicenciada en Químiques i directora tècnica del laboratori Quimlab.Especialista en cromatografia, Màster interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades, (Universitat Jaume I, Univeritat Rovira i Virgili, Universitat de Girona, 2011).