Desinfecció d’aigües de consum

És conegut per tothom que l’aigua és portadora de moltes malalties infeccioses amb graus diversos de gravetat. Per tant, cal utilitzar sempre procediments de desinfecció per prevenir malalties de transmissió hídrica i per garantir-ne sanitàriament el consum d’aquest bé tan preuat.

El procediment més utilitzat per desinfectar l’aigua és la cloració mitjançant solucions d’hipoclorit sòdic.

Des del laboratori volem donar un seguit de pautes / recomanacions sobre com desinfectar l’aigua mitjançant l’aplicació de l’hipoclorit sòdic.

Hipoclorit sòdic, solució aquosa que s’obté després de la reacció del clor pur amb hidròxid sòdic. L’hipoclorit, pot presentar diferents concentracions de clor actiu per litre d’aigua, n’hi ha que poden arribar als 180 grams de clor actiu per litre. Les que contenen entre 35 i 100 grams es coneixen comunament com lleixiui solen ser destinades a ús domèstic. Totes les solucions d’hipoclorit sòdic són oxidants molt potents i inestables, presenten gran inestabilitat a pH major de 8 i presenten el seu màxim poder desinfectant a pH entre 7 i 7,9. El clor actiu es perd a mesura que passa el temps, a més influeixen diferents factors com ara la temperatura, la llum, etc.

Les dissolucions d’hipoclorit poden ser utilitzades per a la desinfecció de l’aigua de consum humà. sempre tenint en compte que el clor en l’aigua tractada no superi els límits establerts en el RD 140/2003, de 7 de febrer, en el qual s’estableixen els criteris sanitaris de la qualitat de les aigües de consum.

Si vostè utilitza lleixius per a la desinfecció, aquests han de complir uns requisits de qualitat més rigorosos que la resta. Ha de tenir en compte que en les etiquetes ha d’aparèixer tant l’aptitud per a la desinfecció d’aigües de consum com la riquesa en grams de clor actiu per litre.

La cloració de l’aigua de consum, sol fer-se de forma controlada, mitjançant un dosificador que va injectant l’hipoclorit a l’entrada d’un dipòsit del qual en coneixem la seva capacitat i el cabal d’entrada i en el qual l’aigua està un mínim de temps en contacte amb el desinfectant.

En l’aigua, el clor adquireix diferents formes, cadascuna d’elles amb un poder desinfectant diferent. Una part és consumit per la matèria orgànica que pugui tenir l’aigua i es queda en forma de clor residual combinat, cloramines o altres compostos orgànics de clor. Per tant, amb un volum d’aigua igual la quantitat de clor consumit serà diferent atenent les característiques de l’aigua que estem tractant. Una altra part del clor que afegim s’utilitza per eliminar microorganismes. I per últim, el clor que mesurem com clor lliure és aquell que encara queda en l’aigua en forma d’àcid hipoclorós o hipoclorit i que és el que realment té el poder desinfectant.

Es recomana mantenir el valor de clor lliure a la sortida del dipòsit al voltant dels 0, 5ppm i que en el punt més allunyat d’aquest el valor sigui d’un mínim de 0,2ppm de clor lliure.

 El consum d’aigües de qualitat dubtosa és causa directa de moltes malalties. Les característiques fisicoquímiques així com l’existència de microorganismes patògens en aigües que es consumeixen habitualment poden portar greus repercussions a la salut i sobretot cal tenir molta precaució amb els nens.

Des del laboratori recomanem que si l’aigua que vostè consumeix no compleix amb els requisits sanitaris que se’ls exigeixen a les aigües de consum humà, es posi en mans de professionals que li puguin ajudar fent una caracterització de la seva aigua i indicant-li com dur a terme un control de desinfecció amb garanties sanitàries.