Els nitrats: la gran problemàtica en les aigües de pou

El nitrat és una sal química derivada del nitrogen que es troba de forma natural i en baixes concentracions en l’aigua i el sòl. Els nitrats poden veure’s alterats en les aigües naturals a causa de la contaminació per compostos nitrogenats provinents d’abocaments industrials, d’aigües residuals urbanes o de residus d’explotacions ramaderes (fems i purins). Però a la nostra zona, la causa principal de contaminació dels aqüífers és l’activitat agronòmica, ja que l’ús d’adobs i fertilitzants (orgànics i inorgànics) és un fet força present. La contaminació dels aqüifers és una problemàtica molt extensa i més greu que la contaminació de les aigües superficials, ja que el sanejament d’un aqüífer és molt complicat i costós. Per tant, davant la difícil resolució del problema, el més prudent és evitar-lo posant fi a la contaminació en el seu origen i evitar així la fertilització excessiva.

Imatge extreta de la web: biologiaygeologia.org i concretament de l’article: contaminación de las aguas subterráneas.

Respecte a la ingesta de nitrats, el principal efecte perjudicial per a la salut és la conversió del nitrat en nitrit. Tant els nitrits ingerits directament com els provinents de la reducció dels nitrats, un cop absorbits i presents a la sang són capaços de transformar l’hemoglobina en metahemoglobina i reduir així la capacitat de transportar oxigen. A més, els nitrits poden reaccionar amb amines per formar compostos nitrosos, molts d’ells cancerígens.

La pregunta que ens fem tot seguit és: quina és la ingesta diària admissible de nitrats? L’any 2004 l’OMS estableix un valor màxim orientatiu de 50 mg/l de nitrats en l’aigua de consum, valor màxim que marca el RD 140/2003 (Reial decret en el qual s’estableixen els criteris sanitaris de l’aigua de consum humà). Els lactants, les dones embarassades i les persones amb hemoglobina anòmala presenten un risc important en la ingesta d’aigua amb alts continguts de nitrats.

Cal incidir en el fet que la ingesta d’aigua amb un alt contingut de nitrats per part d’animals causa els mateixos efectes adversos que en humans. Així doncs, sense perdre de vista les característiques pròpies de cada animal, el consum d’aigua amb un grau elevat de nitrats pot provocar diarrees i pot alentir el ritme de creixement.

No existeix cap inconvenient a utilitzar aigua rica en nitrats per al bany, per rentar aliments o roba, per netejar, per al reg, etc. La pràctica de bullir l’aigua no fa ni minvar ni desaparèixer la quantitat de nitrats, sinó tot el contrari, agreuja el problema, ja que l’ebullició provoca la concentració de sals dissoltes i per tant n’augmenta  el seu valor.

Els municipis són els responsables d’assegurar que l’aigua subministrada als habitants del seu àmbit territorial siga apta per al consum. Pel que fa als pous particulars, són els propietaris els que, en funció de l’ús que vulguen fer de l’aigua, han de fer les analítiques i prendre les mesures necessàries per eliminar qualsevol rastre de contaminació.

Desde QUIMLAB recomanem que es posin en contacte amb professionals, ja que no tots els aparells que hi ha al mercat estan destinats a l’eliminació dels nitrats.