Legionel·la

La Legionel·la, l’ enemic ocult

Tot i que la legionel·losi és una malaltia, el seu coneixement es va produir l’any 1976 i des de llavors ha estat estudiada per tal de prevenir, controlar, diagnosticar i curar els seus efectes epidemiològics, a dia d’avui seguim convivint amb notícies com les que han sortit a la llum aquesta setmana, “4 morts i més de 30 afectats per un brot de legionel·la a Sabadell”. La pregunta que ens hem de fer-nos tots aquells que d’una forma o una altra tenim responsabilitat en el control d’aquest important problema de salut pública en els nostres dies és: estem lluitant correctament contra la malaltia tant pel que fa al diagnòstic, el control i el millor coneixement dels focus ambientals ?. Doncs a la vista dels fets sembla que NO.

Legionella pneumophila és un bacteri amb estructura gramnegativa, amb una mida de 0,3-0,9 micres d’ample i 1,5-5 micres de llarg. Són mòbils a causa de un o més flagels polars o subpolars.

Muestra de Legionella

La Legionel·la, considerada un bacteri ambiental, es troba normalment de forma natural associada a ambients aquàtics (rius, llacs, etc.). Des de la seva reservori natural, el bacteri passa a colonitzar els sistemes d’abastament de les ciutats i, a través de la xarxa de distribució, s’incorpora a les instal·lacions d’aigua domèstica o altres instal·lacions que requereixen la utilització d’aigua per al seu funcionament (sistemes de refrigeració , reg, piscines, túnels de rentat, etc.). Sovint, aquestes instal·lacions tenen elements en els quals es produeix l’estancament de l’aigua i l’acumulació de productes que serveixen de substrat per al bacteri (llots, matèria orgànica, material de corrosió, amebes, altres bacteris, etc.) possibilitant la seva multiplicació fins concentracions infectives per a l’home.

Mecanismes de transmissió

La infecció es transmet a les persones per via aèria a través de la inhalació d’aerosols o gotes respirables que continguin legionel·la i també per micro aspiració d’aigua contaminada amb el bacteri. Les partícules microbianes arriben al alvèol pulmonar quedant retingudes. No es contagia de persona a persona.

Els factors de risc associats a contraure la malaltia són: l’edat avançada, el tabaquisme, la malaltia respiratòria crònica, la immuno supressió, la diabetis i la insuficiència renal entre d’altres.

Tenint en compte els mitjans a través dels quals es propaga la legionel·la, la millor forma de prevenció és l’adopció de mesures dirigides a evitar la colonització, multiplicació i dispersió de la legionel·la en les instal·lacions de la xarxa d’aigües sanitàries. Per tant un manteniment òptim seria evitar l’acumulació de materials que formin biocapa, assegurar-nos que la temperatura de l’aigua no es trobi dins de l’interval de temperatura òptim de creixement (entre 32ºC-45ºC), evitar l’estanquitat i la baixa renovació de l’aigua i utilitzar canonades de coure, acer inoxidable o materials plàstics resistents a la temperatura i al clor i no susceptibles de cedir a l’aigua substàncies químiques indesitjables.

D’acord amb el Reial Decret 865/2003, article 6, per a la prevenció de la legionel·losi: les mesures preventives es basaran en l’aplicació de dos principis fonamentals: primer, l’eliminació o reducció de zones brutes mitjançant un bon disseny i el manteniment de les instal·lacions, i segon, evitant les condicions que afavoreixen la supervivència i multiplicació de legionel·la, mitjançant el control de la temperatura de l’aigua i la desinfecció contínua de la mateixa.

Punts crítics en els circuits i equips: Instal·lacions amb risc.

  • Xarxa d’aigua freda i aigua calenta sanitària: la temperatura en el circuit d’aigua freda ha de ser inferior a 20ºC i en el d’aigua calenta no ha de ser inferior a 50ºC en el punt més llunyà del circuit. A partir del 1998 en el reglament d’Instal·lacions Tèrmiques d’Edificis s’obliga a que les temperatures d’acumulació siguin com a mínim de 55ºC.
  • Torres de refrigeració i condensadors evaporatius: evitar les incrustacions calcàries i les corrosions. Garantir l’addició d’un biocida contra la legionel·la.
  • Fonts hospitalàries: humidificadors, equips de teràpia respiratòria.
  • Instal·lacions termals: sempre que hi hagi recirculació d’aigua.
  • Banyeres d’hidromassatge i piscines d’ús col·lectiu.
  • Fonts ornamentals: que funcionin amb recirculació d’aigua.
  • Sistemes de reg per aspersió.

Prevenció i actuacions de control

Els titulars de les instal·lacions són els responsables del compliment del que es disposa en el Reial decret 865/2003 duent a terme els programes de manteniment periòdic així com les millores estructurals i funcionals de les instal·lacions i el control de la qualitat microbiològica i física-química de l’aigua, a fi de no representar cap risc per a la salut. Periòdicament han de revisar les vàlvules, canonades, aixetes, dutxes, dipòsits, etc. De la mateixa manera ha de controlar-se mitjançant les anàlisis que recull la reglamentació tècnic-sanitari que l’aigua que s’utilitza tant si procedeix de la xarxa de proveïment públic com de proveïments propis compleixi amb els criteris sanitaris per a la seva utilització.

Logo QuimlabDes del laboratori QUIMLAB es recomana que es comprovi el correcte funcionament i el bon estat de conservació i neteja dels sistemes d’aigua sanitària freda i calenta. S’ha de tenir en compte que una desinfecció no és efectiva si no s’acompanya d’una neteja exhaustiva. La cloració i la desinfecció tèrmica són els procediments més estesos en la desinfecció de les aigües. El poder desinfectant del clor radica en la seva capacitat d’oxidació. El temps d’actuació i la temperatura són dos factors importants en l’acció desinfectant que té el clor. Les instal·lacions dels circuits d’aigua calenta sanitària han de permetre arribar periòdicament a 70ºC, a fi de poder realitzar un xoc tèrmic.

Logo QuimlabQUIMLAB recomana que en aquells centres públics o privats en què hi hagi instal·lacions de risc es realitzi un mostreig de legionel·la com a mínim amb una periodicitat anual. Recordem MILLOR PREVENIR QUE CURAR.

Per més informació no dubteu en contactar amb nosaltres al  977 72 14 03

Els nostres serveis en aquesta matèria

Quant a

Llicenciada en Químiques i directora tècnica del laboratori Quimlab.Especialista en cromatografia, Màster interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades, (Universitat Jaume I, Univeritat Rovira i Virgili, Universitat de Girona, 2011).

Etiquetat amb: